Avortament espontani: procés, sagnat i durada

El procés d'un avortament espontani és diferent per a cada dona: sovint comença amb un tacat i rampes, a vegades no hi ha cap senyal. En l'expulsió, el sagnat sol ser més fort que el d'una regla i després pot continuar fins a unes tres setmanes. Si esperes, l'expulsió triga entre pocs dies i diverses setmanes. Si una compresa queda xopa poc després de posar-te-la o et maregues, truca immediatament al 112 (dades per a Catalunya). De nit no cal que ho llegeixis tot: els primers passos són a «A casa: què ajuda ara» i tots els senyals d'alerta, al requadre del final.

Sovint comença amb un tacat i dolors en forma de rampa que recorden una regla. El sagnat i el dolor es tornen llavors sovint molt més forts que de costum, a vegades amb nàusees o diarrea. Els dolors més forts solen arribar poc abans de l'expulsió del teixit i disminueixen ràpidament després.

També hi ha l'altre camí: cap sagnat, cap dolor. Només a l'ecografia es veu que l'embaràs no ha progressat. S'anomena avortament diferit. Que abans no sentissis res no vol dir que hagis passat res per alt. L'exploració inclou l'ecografia i a vegades una anàlisi de sang, perquè l'hormona hCG no puja com és habitual quan un embaràs no progressa.

Un sagnat a l'inici de l'embaràs no vol dir automàticament un avortament espontani. Si n'hi ha, ho determina el metge o la metgessa amb una ecografia i una conversa. Si el resultat encara no és clar, per exemple perquè és molt aviat, sovint es repeteix l'ecografia al cap d'una o dues setmanes. Si sagnes i estàs embarassada o ho podries estar, truca el mateix dia a la consulta de ginecologia; fora de l'horari de consulta, a Catalunya, al 061 (Salut Respon).

Sobre la causa: les primeres setmanes sovint són canvis casuals en el material genètic de l'embrió que ningú no ha provocat. La gran majoria de pèrdues són degudes a factors que no pots influir. No té res a veure amb la culpa. No hi ha cap prova que l'estrès quotidià o l'activitat física normal en siguin la causa.

Quant dura un avortament espontani depèn del camí que triïs amb el metge o la metgessa. Si esperes, poden passar entre pocs dies i diverses setmanes fins que el teixit surt, i el moment no es pot planificar. Si prens pastilles, les contraccions i el sagnat comencen normalment en 48 hores, i l'expulsió es pot allargar diversos dies. Un legrat és una intervenció breu amb cita planificable.

Els dolors, en forma de rampa o com de contraccions, solen ser més forts poc abans de l'expulsió i després s'afebleixen. Els analgèsics poden ajudar. Quin et va bé, ho aclareixes amb el teu metge o la teva metgessa o, de nit, amb el 061 (a Catalunya), i digues-hi també què has pres ja.

Cada avortament espontani és diferent. El que expliquen amigues o fòrums no és cap norma. Els senyals d'alerta i el control amb ecografia són el que et pot servir de guia.

Com de fort és el sagnat en un avortament espontani es veu sobretot en l'expulsió: sol ser clarament més fort que el d'una regla.

El paràgraf següent descriu el que pots veure. Salta'l si ara no ho vols llegir.

La sang pot ser vermella clara, vermella fosca o marronosa. Poden sortir coàguls, a més de teixit de la mucosa i, a vegades, el sac gestacional. El teixit pot ser gris, rosat o blanquinós i tenir un aspecte filamentós. Segons la setmana, també es pot veure l'embrió mateix, molt petit. Això pot afectar, tant físicament com emocionalment. Tu decideixes si hi mires.

No hi ha una xifra fixa a partir de la qual el sagnat sigui «massa fort». Com a orientació: si una compresa queda xopa poc després de posar-te-la o et maregues, truca al 112. Si el sagnat és més fort que una regla però sense aquests senyals, truca avui mateix i digues que estàs embarassada. Les compreses et mostren millor la quantitat i són l'opció més senzilla els primers dies; si et van bé els tampons o la copa, ho aclareixes amb el teu metge o la teva metgessa.

Si vols recollir el teixit, ajuda un colador al vàter. Si ho desitges, es pot analitzar: guarda'l en un recipient hermètic a la nevera fins que el lliuris a la llevadora o a la consulta. Si la sanitat pública (CatSalut) cobreix l'anàlisi, pregunta-ho abans a la consulta.

Després de l'expulsió, el sagnat pot continuar fins a unes tres setmanes, en alguns casos més. Normalment s'afebleix amb el temps. Després d'un legrat, normalment només cal esperar sagnats lleus i pocs dolors.

Si el sagnat s'afebleix al cap d'uns dies, és el curs habitual; el control continua formant-ne part. Si s'atura de manera molt sobtada, el control també té sentit, perquè l'ecografia mostra si tot ha sortit. Si al cap d'uns dies es torna clarament més fort, truca el mateix dia. Si s'hi afegeixen febre per sobre de 38 °C o dolors creixents, ves immediatament a urgències, també dies després de l'expulsió o de la intervenció.

Pots demanar ajuda.

• Truca a la consulta: Posa't en contacte amb la consulta de ginecologia; fora de l'horari de consulta, a Catalunya, truca al 061 (Salut Respon). Digues que estàs embarassada i que sagnes. Allà et diran si has d'anar-hi.
• Fes venir algú: Si pots, fes venir algú. Et farà bé, i t'ajudarà si necessites suport. Si estàs sola, digues-ho per telèfon. Amb un sagnat fort, no condueixis tu.
• Anota què passa: Apunta l'inici, la intensitat del sagnat (quantes compreses), els dolors i la febre, millor amb l'hora. Amb unes notes breus n'hi ha prou, o demana a algú que ho faci per tu.
• Escolta't: Guia't per com et trobes. Si et maregues o et sents a punt de desmaiar-te, estira't i truca immediatament al 112.

Quan és segur que l'embaràs no continua, normalment hi ha tres camins. Decideixes juntament amb la ginecòloga o el ginecòleg i, més endavant, pots canviar de procediment. Un avortament espontani confirmat, sense senyals d'alerta, normalment no és una urgència i no cal que decideixis de seguida. Posa't en contacte ben aviat amb el teu CAP o amb la teva consulta de ginecologia de totes maneres.

• Esperar: El cos expulsa el teixit per si mateix. En la majoria surt així del tot; si no surt tot, es passa a les pastilles o a una intervenció. No s'opera l'úter, però el moment no es pot planificar.
• Pastilles: El metge o la metgessa et recepta un medicament amb el principi actiu misoprostol, que estimula l'úter a contreure's. Es pren en règim ambulatori, normalment a la consulta o a la clínica; les contraccions i el sagnat els viuràs llavors en general a casa. Si no ha sortit tot, es fa si cal una segona presa. Les pastilles sovint s'utilitzen fora de l'ús autoritzat; pregunta a la consulta si el tractament està inclòs a la sanitat pública. Les nàusees, el mal de panxa, la diarrea o la febre són força freqüents, normalment només breus. Si la febre dura més de 24 hores o apareix més tard, ves immediatament a urgències o truca al 061 (Salut Respon). Parla abans de quin analgèsic pots prendre i no et quedis sola.
• Legrat o aspiració: Una intervenció breu, normalment ambulatòria i amb anestèsia. Es pot planificar. Com en tota intervenció, hi ha riscos poc freqüents que el metge o la metgessa comenta abans. En casos poc freqüents és l'únic camí, per exemple amb un sagnat molt fort o si queda teixit.

Si tot va de pressa, pots portar algú amb tu i demanar temps per pensar-ho, mentre no hi hagi senyals d'alerta. Pregunta també al teu metge o a la teva metgessa quant pot durar, quan és el control i si et donaran la baixa.

Després d'una expulsió natural o amb medicació, hi ha una ecografia de control, normalment al cap de 7 a 14 dies. Mostra si tot ha sortit. Si queden restes, poden sortir amb la regla següent, o el metge o la metgessa et proposa pastilles o una intervenció.

Pregunta ja en el primer contacte pel teu grup sanguini; consta al carnet de l'embarassada, si en tens. Si és Rh negatiu, el teu metge o la teva metgessa aclareix si cal una injecció d'anti-D.

Un test d'embaràs pot continuar sent positiu durant unes quantes setmanes, perquè l'hormona només baixa lentament. Si tot ha sortit, ho aclareix el control mèdic. Si la línia del test s'afebleix, és el curs esperat; si el test torna a ser positiu després d'un negatiu, truca ben aviat. Si el test continua sent positiu al cap d'unes tres setmanes, parla-ho amb el teu metge o la teva metgessa. Les molèsties de l'embaràs només remeten lentament, i són possibles els canvis d'humor.

La primera regla després d'un avortament espontani sovint arriba al cap d'unes cinc o sis setmanes, a vegades més tard. L'ovulació pot tenir lloc en casos concrets ja al cap de 8 a 10 dies, és a dir, abans de la primera regla. Si fas servir un calendari de cicle, no hi anotis el sagnat com a regla, sinó com a nota; si no, es desplacen les prediccions.

El càlcul i l'observació del cicle no serveixen com a anticoncepció, tampoc en les setmanes després d'una pèrdua. Si ara no vols quedar-te embarassada, parla d'anticoncepció amb el teu metge o la teva metgessa.

Si vols tornar-ho a provar, i quan, no és una qüestió purament mèdica. Després d'una expulsió natural no cal cap cicle de pausa; després d'un legrat pot ser aconsellable esperar una regla. Sobre el sexe hi ha recomanacions diferents: algunes aconsellen esperar fins que s'hagin acabat les molèsties, pel risc d'infecció. Pregunta al teu metge o a la teva metgessa què val per a tu.

Si ja és el segon avortament espontani o et preocupes, demana al teu metge o a la teva metgessa una valoració; ho pots fer ja abans. Segons les recomanacions mèdiques, normalment s'ofereix un estudi després de tres avortaments espontanis, i una anàlisi genètica del teixit ja té sentit després de dos. No és cap retret cap a tu.

Si no pots treballar, demana que et facin la baixa mèdica, també si físicament ja estàs bé però emocionalment no estàs preparada. No cal que expliquis el motiu a l'empresa: només sap que no pots treballar i fins quan, sense diagnòstic.

A Espanya, després d'una pèrdua gestacional el teu metge o metgessa de la sanitat pública et pot donar la baixa. El permís per naixement i cura de menor, en canvi, només es dona quan la gestació arriba a uns sis mesos (180 dies).

Els avortaments espontanis són un esdeveniment força freqüent, encara que sembli que ets l'única. Això no fa la pèrdua més petita. Per a moltes és un fill que han perdut, també en una setmana primerenca.

El dol és molt diferent d'una persona a una altra. Hi ha ràbia, buit, enveja de les embarassades i sentiments de culpa, i també alleujament o la sensació de no sentir res. Algunes dones s'esgoten de seguida, altres no fins setmanes més tard. Si l'abatiment, l'angoixa o l'insomni no remeten, busca suport a la teva metgessa de família, la ginecòloga o un servei d'assessorament. Si no vols viure més, truca al 061 (a Catalunya, les 24 hores) o al 024 (gratuït, a tot Espanya); també hi ha el Telèfon de l'Esperança, 93 414 48 48. En cas de perill de mort, truca al 112.

La parella i l'entorn sovint reaccionen amb poca traça. Pots dir què t'ajuda: escoltar, encarregar-se de trucades i cites, no preguntar-te tot el temps. Si et falten les paraules, els pots ensenyar aquest apartat.

Pel que fa al que passa amb el teixit, pregunta a l'hospital o al teu CAP quines opcions hi ha i com ho gestiona el teu centre; cada centre ho fa de manera diferent. També pots demanar-hi quins certificats es poden aconseguir, i tens temps per decidir-ho.

A Catalunya, pregunta a l'hospital o a l'ASSIR per suport psicològic i grups de dol perinatal, i si una llevadora et pot acompanyar al voltant d'una pèrdua. Entitats com Petits amb Llum ofereixen grups d'ajuda mútua, i a Espanya també hi ha Umamanita.